Ningú pot dir que Pascal Comelade es toqui el melic. Entre aquesta entrevista i la seva publicació, el roquer més atípic de la Catalunya Nord ha actuat al Palau de la Música, ha aportat coherència a l'irregular homenatge a Pau Riba, i ha fet l'acomiadament crepuscular de Maragall encara més crepuscular amb la seva versió d'Els Segadors, una mena de Star Spangled Banner a la catalana. Dos discos han cisellat un xic més el seu perfil l'any 2006: Espontex Sinfonia i La manera més salvatge.
//Sitges 2006
//Clàssics de Terror
//In-Edit
//Kosmopolis
//Dansa
//The Rapture
I l'opinió de Sebastià Alzamora; Joan Pons;
Guillem Martínez;
Marcos Ordóñez; Jordi Llavina; Pere Joan, Enric Vila i Xavier
de Bertran.
