El perquè de tot plegat (Ventura Pons, 1994) va ser la seva
presentació en societat. Després vingueren altres pel·lícules
i el seu primer protagonista amb Un banco en el parque (Agustí
Vila, 1999). Però fins que no va interpretar l’inoblidable assassí
en sèrie pusil·lànime de Las horas del día
( Jaime Rosales, 2003) la seva carrera no va agafar embranzida. Des de llavors
encadena una darrere l’altra algunes de les millors pel·lícules
del cinema català més actual: En la ciudad (Cesc Gay,
2003), Inconscientes ( Joaquín
Oristrell, 2004), i Remake (Roger Gual, 2006). Amb yo
(Rafa Cortés, 2007) fa un salt endavant en la seva filmografia.
|
NOVES
SECCIONS, MÉS PÀGINES: //Gastronomia //Viatges //Lleure //Arquitectura //Videojocs //TV //DVD... |
 |